El passat 7 de març vàrem tenir la sort de rebre el catedràtic emèrit de llengua catalana Josep Maria Virgili, membre també del cercle Vallcorba i del grup Koiné. La tasca del senyor Virgili es basa des de fa un temps ençà a promoure el bon ús del català, sense castellanitzacions ni interferències; un català genuí. És tal el seu coneixement que a dia d'avui concentra a més de 40.000 seguidors a Twitter, on desenvolupa gran part de la seva activitat.
En aquesta ocasió vàrem dur a terme la conferència a la sala U d'octubre d'Albanyà, ja que a Sant Llorenç de la Muga no ens varen deixar fer ús de la sala polivalent per motius d'agenda. Malgrat vàrem fer una conferència per primera vegada fora del nostre municipi valorem molt positivament la rebuda que va tenir entre els nostres veïns banyuts.
El senyor Virgili va explicar-nos moltes de les problemàtiques que a dia d'avui escanyen el bon català, posant exemples i fent-nos adonar que en el nostre dia a dia arribem a dir un munt de castellanismes. No obstant, va repetir que si ens ho marquem com a objectiu podem arribar a parlar un català genuí i no interferit, com el que parlaven els nostres avis o fins i tot els nostres besavis. Però com amb tot, es necessita voluntat per proposar-s'ho i assolir-ho!
Algunes de les correccions que ens va fer i ens va deixar atònits varen ser:
- La mala pronunciació que fem de la [v]. De manera que en una frase no podem diferenciar entre bellesa i vellesa.
- Cercar (ho trobem evidenciat a cercapous, per exemple) i no pas buscar.
- Interrogar i no pas preguntar.
- Auto i no pas cotxe.
- Ananás i no pas pinya. (com a mot internacional usat per gairebé tots els països)
- Solsament/tan sols i no pas només (provinent d'arrel del castellà nomás. Encara en alguns països de l'Amèrica Llatina utilitzen aquesta forma)
- Agafar i no pas pillar (de l'argot juvenil)
A les acaballes de la conferència vàrem tractar el tema de la llengua i el país. El professor ens va assegurar que una Catalunya independent no garantitzaria una llengua catalana forta i no residual, posant com a exemple la independència d'Irlanda i l'adopció de l'anglès en detriment del gaèlic irlandès.
Va ser una conferència molt interessant que esperem que aviat es pugui repetir en un altre àmbit. Agraïm també al senyor Virgili, que aquell dissabte tancava un cicle conferenciant d'una setmana després de passar per la Seu d'Urgell, Els Matins de TV3 i la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb Laura Borràs.
Abans de despedir l'entrada donem les gràcies a l'Ajuntament d'Albanyà per haver-nos cedit la sala i haver-nos ajudat amb tot allò que vàrem necessitar pel correcte desenvolupament de la conferència. Moltes gràcies companys!
Arreveure!